“Teoria del Flow”, adjunto un nou article publicat aquest mes de juliol a l’Indicador d’Economia
Aquí pots llegir l’article original. ARTICLE
Lego Serious Play és una metodologia de facilitació basada en els famosos blocs de construcció. Aquesta tècnica s’utilitza per a facilitar la reflexió, la comunicació i la resolució de problemes que poden utilitzar les organitzacions, els equips de treball i les persones en general. El seu principal concepte radica en el “coneixement que tenen les mans” ( que estan connectades amb el 70-80% de les nostres cèl·lules cerebrals) i en la potència que tenen les persones quan visualitzen possibles respostes mitjançant processos constructius. És una poderosa eina que poden utilitzar les empreses per extreure el màxim potencial dels seus equips de treball i resoldre situacions de certa complexitat de manera eficient i satisfactòria.
Un dels èxits d’aquest model de facilitació s’obté quan els seus participants arriben a la condició de “flow”. Mihaly Csikszentmihalyi, doctor en psicologia, a la dècada dels 70 va formular la Teoria del Flow o d’experiència òptima. Aquesta teoria postula que arribem a la condició de “flow” quan existeix un equilibri entre les nostres capacitats i competències i el grau de dificultat del desafiament al qual ens enfrontem.
Fer créixer les persones i els equips de forma equilibrada condueix a l’experiència òptima i permet canalitzar i alliberar tot el seu potencial ocult i convertir grups de treball o individus en persones altament motivades, creatives i amb aportacions de valor realment interessants.
Hi intervenen dues variables clau. Per un costat tenim la dificultat dels reptes plantejats i per l’altre tenim les habilitats o la destresa dels participants. Si plantegem escenaris de dificultat baixa amb equips amb poques habilitats, pot conduir-los a una situació d’apatia molt poc productiva amb nul·les probabilitats de generar valor i poques expectatives de creixement. Si per contra el desafiament o el repte és alt amb un grau d’habilitat baixa, això els condueix a l’ansietat a causa de la manca de capacitats per poder donar respostes. Tenim per altra banda la situació en la qual la dificultat és baixa i les habilitats són altres, que ens situa en l’avorriment i la manca de motivació.
La clau de la teoria mostra com la situació de “flow” l’assolim si tenim la capacitat de mantenir el grup en un equilibri entre dificultats i habilitats i créixer de forma paral·lela al grau de dificultats conforme creixen les habilitats i capacitats del nostre equip.
És un estat de motivació intrínseca en la qual ens sentim immersos dins l’experiència i compromesos al 100% amb el desafiament plantejat. El temps vola i tenim la sensació que estem donant el millor de nosaltres mateixos generant-nos una situació de satisfacció, llibertat i compromís. Segurament tots podem recordar alguns moments de la nostra vida en la qual hem viscut aquesta situació i hem experimentat aquestes sensacions.
Tenir l’habilitat de construir equips i conduir-los a aquest estat de “flow” permet destapar i alliberar tot el seu potencial generant professionals altament motivats i compromesos amb els objectius plantejats.
Deixar fluir, no posar límits a la creativitat, llençar reptes ambiciosos i acompanyar en aquest procés és una situació altament estimulant i una qualitat molt necessària i interessant en la gestió actual del talent empresarial.