REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #3
Iniciem la quarta setmana de confinament, 21 dies amb les seves respectives nits, 168 hores i 10.080 segons. Creuetes al capsal del llit que indiquen els dies que portem però amb l’angoixa de no saber els que ens resten. Hores que ens han servit per reflexionar i per pensar com ha estat possible arribar fins aquí. Ens ha tocat viure una situació que ni en els pitjors dels nostres somnis haguéssim arribat a pensar. Confinats en les nostres pors anhelem tornar a passejar, abraçar-nos i compartir estones sense masses pretensions. Passar l’estona, recuperar el plaer de les petites coses que un cop ens han estat manllevades les enyorem com una gran pèrdua. Segurament hem après a donar valor a coses quotidianes que fa 21 dies eren per nosaltres insignificants.
El recorregut està sent dur. Ens han passat moltes coses amb poc temps reclutis en els nostres refugis de confort. Tot va començar amb una crisi mèdica seguida d’una temuda crisi sanitària que ha posat a prova la nostra capacitat de resposta . Ens hem familiaritzat en figures geomètriques i en paraules que mai anteriorment havíem utilitzat. Ens llevem cada dia preguntant-nos si ja hem arribat al pic, si ja hem doblegat la corba i si definitivament entrem a la tan preuada fase d’estabilització. Experts a marxes forçades en estadístiques a l’espera de notícies que ens tornin a la tan preuada normalitat.
Ara bé ja tenim aquí una nova crisi empresarial. Autònoms, empresaris i directius que sense haver comprat números en aquesta rifa han vist com l’activitat del seu negoci en la majoria dels casos s’ha vist minvada a la mínima expressió. Com sempre tornar a remar a contracorrent per salvar el temporal i poder, de nou, arribar a bon port.
Però què aprendrem de tot plegat? quines lliçons i quins aprenentatges podem extreure empresarialment d’aquest fet tan desagradable que ens ha tocat viure. Seguidament n’enumeraré tres, segur que n’hi ha moltes més però aquestes per mi són significatius
El primer és saber de la importància de garantir per tots els mitjans la tresoreria. Aquells que això els ha arribat amb una bona estructura financera tindran més probabilitat de sortir-ne airosos. S’haurà de posar encara més èmfasi en aquesta àrea i entendre-la com el pilar que sustenta tota l’estructura del nostre negoci. Les finances seran les que manaran hi hauran d’anar per davant de qualsevol estratègia i no deixar-les a remolc o en un segon pla.
El segon aprenentatge és que haurem descobert noves formes de fer negoci. No tot ha de ser presencial. És evident que el contacte humà i la relació personal és un fet molt i molt important, però potser no sempre cal i haurem après a ser més eficients, a anar per feina i a treballar amb més autonomia. Planificar millor i no deixar-nos portar per les temudes inèrcies del dia a dia que només incrementen la llista de tasques pendents i generen importants distraccions que fan baixar la nostra productivitat. Valorarem més la presència i serem capaços d’extreure’n més energia.
La tecnologia com a un dels aliats principal dels nostres negocis és el tercer aprenentatge. Imaginem com haguéssim pogut sobreviure empresarialment a aquesta tempesta si això ens arriba a passar vint anys endarrere. Organitzacions disgregades constantment connectades permeten avui seguir treballant en una societat completament confinada. Estar preparats per treballar en mobilitat i dinamisme, avui aquí i demà allà però sempre connectats i vinculats als nostres projectes.
Ja queda menys, ens en sortirem i d’aquesta com sempre també n’haurem après coses bones.
Quins altres aprenentatges creus que n’obtindrem?