Adjunto article publicat aquest mes de Novembre a l’Indicador d’economia
Aquí pots veure l’article original
Llegia fa pocs dies al darrer baròmetre de Trip Advisor ( una de les majors webs de viatges del món) una estadística que deia que el 93% dels viatgers a nivell mundial diu que les seves decisions de reserva es veuen influïdes per les opinions en línia d’altres usuaris. Si ens parem a reflexionar sobre aquesta dada i l’extrapolem a la realitat dels nostres petits i mitjans negocis, és possible que arribem a conclusions en alguns casos com a mínim inquietants. Anem a pams, queda clar, primer, que la xarxa avui dia s’ha convertit en un dels nostres principals aliats per poder comunicar els productes o serveis als potencials consumidors. Davant de qualsevol decisió de compra que requereixi certa implicació, l’usuari cerca i s’informa en línia abans d’efectuar la transacció en un establiment. No parlem de vendre en línia, ja sabem que això avui encara està molt limitat a alguns sectors específics com poden ser l’oci, l’electrònica i l’alimentació, parlem de ser a la xarxa per poder vendre en els nostres establiments a peu de carrer. Aquest comportament es coneix amb el nom de ROPO ( Research Online, Purchase OffLine), és a dir, l’usuari fa la recerca en el món digital per acabar realitzant la compra en el món físic. Davant d’aquest comportament dels consumidors i veient que aquesta tendència es veu accentuada a mesura que les noves generacions van entrant en el món del consum, ens hem de plantejar si tenim les empreses preparades; si disposen d’una identitat digital estratègicament definida per fer front als nous usos i costums dels nous clients d’avui i sobretot de demà.
La segona reflexió que ens hem de fer és que els consumidors prenen decisions basades en les opinions d’altres consumidors, i per tant ja no tenim nosaltres, com a empresa, de forma exclusiva el poder de persuasió i captació d’interès dels clients; ara són ells els que opinen dels nostres productes, dels nostres serveis i de les experiències rebudes en el moment del consum. El poder ja està en l’usuari, i ell és el principal prescriptor que farà que altres usuaris s’interessin per la nostra Proposta de Valor. Si no som capaços de complir amb les seves expectatives, ens penalitzaran, i si els oferim una experiència interessant segurament ens acabaran promocionant. L’acte de compra s’ha tornat més social i això hem de considerar-ho i veure com tractem aquests clients i com els identifiquem per tal de potenciar aquestes comunitats i incentivar-los a parlar positivament de nosaltres. Hem de començar a conèixer bé els nostres clients, posar-los nom i cognom, donar-los veu i escoltar-los per tal que se sentin reconeguts per la marca; ja no val vendre des de l’anonimat absolut, és hora de la venda tu a tu i de la connexió i identificació màxima amb els nostres clients actuals i potencials; si no ho fem nosaltres ho farà encantada la nostra competència. Hem de treballar la nostra identitat digital, la nostra política 2.0 i el nostre posicionament, i tot això fer-ho amb una estratègia clara, amb uns objectius molt ben definits i sense deixar-nos portar per la improvisació i l’afany de voler ser a tot arreu i de qualsevol manera. Tenir un bon domini de la xarxa a nivell particular no garanteix les bones estratègies a nivell empresarial, els objectius són molt diferents, els interlocutors no tenen res a veure, les plataformes poden no ser les encertades i els missatges molt probablement no siguin els mateixos.
No hi perdem més temps, això ha vingut per quedar-se i el futur va en aquesta direcció. En un món global, cada vegada tindrem el client més a prop, i depèn de nosaltres tenir-hi una plaça, paraula de Google.