“Benvinguts a l’era de l’atenció”, adjunto un nou article publicat aquest mes d’octubre a l’Indicador d’Economia

Aquí pots llegir l’article original aquí!

Fa pocs dies Microsoft va anunciar que deixaria sense suport ni assistència el seu famós Windows 7. Un sistema operatiu que va sortir al mercat a finals del 2009 i que a principis del 2018 tenia una quota de mercat de més del 40%. És evident que la indústria del software necessita adaptar-se constantment a tots els avenços tecnològics per tal de poder donar resposta a clients cada vegada més exigents i amb necessitats més i més específiques. Als usuaris de Windows 7 no els quedarà altre remei que actualitzar-se a una nova versió si volen seguir tenint cobertura i suport. Aquesta acció no els representarà gran esforç ja que, en general, estem acostumats a les actualitzacions; ho fem no només a la informàtica, també a la telefonia mòbil, a les nostres aplicacions i fins i tot, també, al software del nostre cotxe o el nostre rellotge. Entenem que si continuem amb les prestacions de sempre difícilment podrem aprofitar els avantatges de totes les novetats que ens brinda la indústria i podem perdre’ns realment coses interessants a les quals no estem disposats a renunciar.

La por de qualsevol actualització és deixar enrere allò que crèiem que ja estava actualitzat i que per diversos motius hem vist que no era cert, per incorporar noves funcionalitats i nous coneixements. Aquesta decisió generalment ens genera temor i incertesa, i pot arribar a paralitzar-nos amb les greus conseqüències que això pot tenir en un entorn cada vegada més canviant.

Al món empresarial acostuma a haver-hi dos tipus de persones. Aquelles que creuen que no necessiten actualització i pensen que ja disposen sempre de l’última versió. Persones que creuen que ja ho saben tot i que no necessiten saber res més. Acostumen a anar per la vida amb allò que van aprendre i que han anat repetint any a any pensant que possiblement és la resta de la gent qui està equivocada.  Viuen i treballen de memòria, són esclaus de les seves rutines i dels seus hàbits i van acumulant experiència sense cap interès per a perfeccionar i actualitzar els seus coneixements. És difícil treballar amb ells ja que en no disposar de l’última versió acostumen a tenir problemes de compatibilitat i desgasten aquells que tenen al seu voltant. El món els supera i la majoria de les vegades queden obsolets sense ser conscients que ells no han fet res per a pujar en un tren necessari per a la supervivència empresarial.

Després tenim aquells que saben que per fer coses noves i diferents necessiten reciclar-se i formar-se constantment. Entenen que l’actualització del seu propi software és necessari per mantenir-se en un mercat i en un entorn cada vegada més dur i complicat. Són professionals amb grans inquietuds que no paren de formular-se preguntes per tal de donar resposta a tot allò que passa a la seva organització. Apassionats i amb unes ganes constants d’aprendre, viuen amb humilitat i això els fa cada vegada més bons professionals. Són perfils que acostumen a escoltar més del que parlen i tenen un do especial per observar tot allò que passa al seu entorn. Solen envoltar-se de persones millors que elles, perquè saben que això també els fa a ells millors, i d’aquesta manera potencien el talent individual i col·lectiu.

La dificultat que acompanya aquest darrer perfil, però, no és la d’aprendre, això pot ser més o menys senzill; la veritable dificultat és la de desaprendre tot allò que el temps ha anat solidificant i que les rutines s’han encarregat d’interioritzar. Tenir la capacitat de buidar, d’esborrar i de reinicialitzar per tornar a instal·lar noves i millors versions és extremadament difícil però alhora és altament estimulant.

Acceptar que no ho sabem tot ens fa més forts i ens ajuda a ser cada vegada millors. Avui, amb la velocitat en què es mou el món i amb l’apoderament cada vegada més gran dels nostres clients no ens queda altre camí. Revisem si tenim una nova actualització disponible?