“L’era de la fase beta”, adjunto un nou article publicat aquest mes de juliol a l’Indicador d’Economia
Aquí pots llegir l’article original. Llegir-lo
En el món del software es coneix la fase beta com aquella etapa en la qual un producte és llençat al mercat en forma de prototip per tal de ser testejat pels usuaris. És una manera que ens permet fer proves públiques per tal de poder detectar possibles errors o problemes de compatibilitat. A través d’aquesta fase podem validar el producte i aplicar-hi totes aquelles modificacions que el mercat ens ha recomanat per tal de fer-lo més estable i ajustar-lo a les necessitats dels consumidors. No s’espera a tenir el producte perfecte, el que s’acostuma a fer és treballar amb el Producte Mínim Viable que ens permeti acumular la màxima informació del mercat per al desenvolupament del producte del futur.
La realitat actual que ens ha tocat viure fa que possiblement ens trobem en un procés en el qual la nostra adaptació sigui en fase beta permanent. Ja no podem confiar en les veritats absolutes ni en les fórmules miraculoses. Necessitem entendre que en un mercat enormement canviant i ple d’incerteses la nostra capacitat d’adaptació serà proporcional a la nostra capacitat de supervivència. Avui més que mai quedar-se quiet voldrà dir endarrerir i perdre meravelloses oportunitats que veurem passar per davant. És impossible actuar tenint totes les respostes quan el que realment és difícil és formular-se les preguntes adequades.
Haurem d’adaptar-nos a viure circumstancialment, a fer de la provisionalitat el nostre modus vivendi i aprendre a gestionar aquesta situació com una de les conseqüències de la tan anomenada nova normalitat.
Però hi ha tres factors claus que ens hi poden ajudar i que integrar-los pot fer més planer aquest camí que s’intueix sinuós i costerut.
El primer és la valentia. El diccionari la defineix com la determinació per enfrontar-se a situacions arriscades o difícils. És evident que ens ha tocat i en els propers temps ens tocarà seguir fent front a situacions difícils i empresarialment arriscades, però això només ho podrem fer si tenim la determinació d’actuar i ser valents amb totes les seves conseqüències. Com deia l’escriptora Emma Donoghue “La por és el que estàs sentint, però la valentia és el que estàs fent”.
El segon és la resiliència, entenent-la com la capacitat que tenen els éssers humans d’adaptar-se positivament a les situacions adverses. Hem d’aprendre a conviure amb l’error; només aquelles empreses que actuen i prenen decisions s’equivoquen. Busquem la part positiva de l’error i deixem d’estigmatitzar-lo i equiparar-lo al fracàs. L’hem de viure com una fase més de l’aprenentatge i integrar-lo de forma normalitzada en el nostre vocabulari empresarial. Si som capaços de fer-ho ens farà créixer.
La tercera i última és la velocitat. Prendre bones decisions fora d’hora és prendre males decisions. En entorns volàtils, incerts, complexos i ambigus ( conegut en anglès com entorns VUCA) l’agilitat i la rapidesa juguen un paper molt important. Hem d’estar atents al que passa al nostre entorn i estar preparats per donar-hi resposta de forma accelerada. La previsibilitat i el llarg termini han canviat de magnituds i possiblement han vingut per quedar-se.
Haurem d’aprendre a posicionar els nostres negocis en aquesta nova era en fase beta permanent, ja que tot apunta que va per llarg. Només amb valentia per afrontar aquesta situació, amb resiliència per recuperar-nos dels mals moments i amb velocitat per adaptar-nos a les exigències del mercat ho aconseguirem.
Benvinguts a la nova normalitat.