REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #7
Podíem imaginar-nos fa 7 setmanes que avui estaríem com estem? si algú hagués predit la situació actual segurament hagués estat tractat de boig i apartat de la circulació.
Situacions com l’actual requereixen processos de creativitat i de construcció 100% disruptius ja que ningú té respostes a problemes que fins al moment no havien existit. La metodologia Lego Serious Play permet treballar en la construcció en tres dimensions de situacions semblants a les que avui ens està tocant viure per tal d’intentar trobar-hi solucions o estar millor preparats en cas de repetir-se.
En aquesta metodologia hi ha la tècnica d’aplicació que en diem “jugar emergents”. Un emergent és l’aparició d’esdeveniments dinàmics imprevisibles que porten el sistema a un nou estat.
Dinamitzar tallers amb la metodologia Lego Serious Play és fascinant. Permet facilitar la reflexió, la comunicació i la resolució de problemes que poden utilitzar les empreses, els equips de treball i les persones en general. És una tècnica innovadora dissenyada per analitzar i solucionar reptes complexes mitjançant el treball col·laboratiu i permet fomentar el pensament creatiu i la implicació activa de tots els participants utilitzant el joc com un element que ens ajuda a catalitzar idees i potenciar la creativitat.
Algunes de les característiques que fomenten aquesta metodologia són bàsiques per entendre el comportament empresarial de directius i organitzacions:
- Els líders no tenen totes les respostes. Lideratges distribuïts ara més que mai i estructures més meritocràtiques i menys jeràrquiques. La participació de tota la organització és bàsica en moments de necessitat de presa de decisions complexes.
- La gent per naturalesa vol formar part i participar d’allò que se li encomana. Empoderem als nostres equips, fem-los partícips dels problemes i segur que seran també part de les solucions.
- En motles ocasions els equips no treballen de la forma més òptima possible i desaprofiten molt del talent i del coneixement que tenen dins de les seves pròpies organitzacions però que no són capaços de catalitzar
És evident que la construcció amb peces de LEGO ( la base d’aquesta metodologia) potencia la imaginació. Possiblement avui amb la situació que estem vivint i la que probablement viurem aquesta serà una competència molt preuada i molt necessària per a directius i treballadors. Quan treballem amb Lego Serious Play utilitzem tres tipus d’imaginació que, segurament haurem d’aplicar davant dels desafiaments que vindran els propers mesos.
La primera és la imaginació descriptiva. Consisteix a fer petites modificacions de la realitat. Maquillatge estètic que no canvia de forma substancial allò que hem fet fins ara però que li dona un matís diferent. Permet trobar noves possibilitats i oportunitats . És el mateix però presentat d’una forma diferent. Ens permet identificar patrons de comportament.
La segona és la imaginació creativa. Ens permet veure coses que realment no hi són. Permet construir noves realitats a partir de la unió i la connexió de coses ja prèviament existents. És un clar procés de creativitat que ajuda a generar noves realitats.
La tercera és la imaginació desafiant. Aquesta imaginació és la base de la deconstrucció. Ens permet negar l’actual realitat, desmuntar-la i si és necessari eliminar-la amb el risc de no tenir res de nou per construir. Segurament s’han de crear coses noves, no modificar les que hem fet fins ara i veure el món des d’un altre punt de vista.
Venen moments complexes on la imaginació serà una de les bases de la construcció de la “nova normalitat”. S’haurà de reinventar segurament l’escola, les empreses, la forma com es presta i s’entén el treball, la forma de relacionar-nos, la forma de divertir-nos i fins i tot la forma com acceptarem les coses preconcebudes .
Ara més que mai tocarà ser creatius i fer les coses de forma diferent per tal de poder sobreviure a tot el que ens vindrà.