Vaig escoltar per primera vegada aquesta definició de la mà del Néstor Guerra (un expert en l’àmbit de l’emprenedoria Lean Startup) en una brillant conferència que va realitzar al TEDxTarragona l’any passat. És una expressió que té la facilitat de descriure de forma precisa un comportament habitual en moltes persones i organitzacions. Wikipedia la defineix de forma senzilla com la tendència que tenim a subestimar el temps necessari per concloure una tasca o un projecte. Costa molt complir amb els reptes que ens planifiquem, i quasi sempre aquests acaben materialitzant-se en dates posteriors a les que inicialment ens havíem compromès, arribant fins i tot a l’extrem de poder normalitzar aquesta situació. El que acaba passant no coincideix amb allò que havíem previst que passés, amb totes les conseqüències que això comporta. Alguna vegada han fet una llista de tasques a fer en un dia concret i després al finalitzar la jornada han vist que la gran majoria ni tan sols s’han iniciat?
Existeixen alguns patrons que ens ajuden a entendre aquesta fal·làcia i que justifiquen molts dels resultats que acabem obtenint. El primer i el més important és el conegut com la planificació optimista. Acostumem a imaginar més poder a les nostres capacitats de les que realment tenim, creiem que tot acabarà passant tal i com hem planificat i que el resultat final s’ajustarà a l’escenari inicialment construït, adonant-nos posteriorment que això no acaba succeint. Volem anar del punt A al punt B amb un temps C, ho planifiquem i ho executem i al final el punt B no és exactament com l’havíem definit i el temps és molt superior al C que havíem previst.
Un motiu d’aquesta planificació optimista acostuma a ser la manca del detall en la definició, planifiquem de forma generalista i obviem petites tasques necessàries i imprescindibles per a l’obtenció del resultat. Ho fem des de les intencions, i no entrem al detall de les accions (l’any vinent hauríem de vendre, el proper trimestre hauríem de produir, per d’aquí a cinc anys hauríem d’exportar o en l’exercici 2019 hauríem d’estalviar…), un condicional massa condicionat a una realitat líquida i complexa.
Una altra característica és pensar que allò que estem planificant és l’únic que tenim i l’eix de la nostra existència a partir d’aquell moment, arribant a desestimar tot allò que ja fèiem abans i que fins i tot formava part d’una planificació prèvia. El món continua i les inèrcies no perdonen, i si no preparem el context i actuem de forma diferent difícilment podrem obtenir uns altres resultats.
Una característica important és obviar les nostres experiències similars passades per tal d’ajudar-nos a estimar el temps necessari per la realització d’una tasca o d’un projecte. Si el que em proposo que vull assolir prèviament no ho he assolit, què em garanteix que ara ho faci?
La fal·làcia de la planificació comporta en molts casos problemes d’improductivitat, desviació dels resultats i desmotivació de l’equip, per tal d’evitar-ho siguem-ne conscients i cerquem la veritat i l’autenticitat en totes les nostres decisions, al final tots ho acabarem agraint.