“Jocs infinits en temps de Covid”, adjunto un nou article publicat aquest mes de juliol a l’Indicador d’Economia
Aquí pots llegir l’article original. Llegir-lo
L’altre dia va caure a les meves mans el darrer llibre de Simon Sinek, escriptor i motivador anglès famós arreu del món per la seva teoria del Cercle d’Or.
Sinek explica a “El joc infinit” com al món existeixen dos tipus de jocs. Per un costat, tenim els jocs finits. Aquells dels quals coneixem les regles, les normes són clares i l’objectiu està acordat. Tots els jugadors s’han posat d’acord i han acceptat aquestes regles. Quan aquest objectiu s’assoleix, s’acaba el joc i es dona per finalitzada la partida,. Són jocs dels quals tothom prèviament disposa de la mateixa informació i en els quals és la destresa de cada jugador el que decanta la balança cap a un costat o cap a l’altre, arribant sempre a un final clar. Pot ser un partit de futbol o una simple partida de cartes.
Existeixen també els jocs infinits. La política, els negocis o fins i tot la mateixa vida. Són jocs que canvien constantment de jugadors, amb regles difuses i interpretables de forma diferent pels seus participants, i amb final completament incert. En aquest tipus de jocs no hi ha ni vencedors ni vençuts. Simon Sinek reflexiona i diu que molts dels problemes que existeixen al món empresarial es deuen a què els seus directius estan jugant a un joc infinit però amb la mentalitat finita. Això provoca unes disfuncions que fan que les seves organitzacions no s’adaptin a l’entorn i que la majoria de vegades quedin endarrerides en temes d’innovació, millora contínua i gestió del talent. Al final conclou que no som nosaltres els que podem escollir el joc, no som nosaltres tampoc els que podem escollir les regles, l’única cosa que podem fer és escollir com juguem i com ens adaptem a aquesta volatilitat.
És evident que aquesta reflexió que ens fa Simon Sinek és més actual que mai. Aquest maleït Covid ha posat en escac i mat moltes organitzacions i ha fet trontollar aquelles estructures estables i fossilitzades que mai haguéssim cregut que podien arribar a trontollar.
Ara més que mai ens trobem en una partida infinita en la qual la incertesa, la por i el desconeixement ens fan prendre decisions en molts casos no avalades per fets històrics, i no justificades per dades ni anàlisis empíriques.
Necessitem líders que tinguin una mentalitat infinita. Que creïn i treballin per cercar organitzacions innovadores, disruptives i adaptables a una realitat que canvia cada dia. Són persones amb una capacitat de superació constant, son resilients i fugen de la complaença per invertir tota l’energia en mantenir-se alerta davant d’un joc incert i altament canviant.
Si alguna cosa ens ha portat aquesta pandèmia és major incertesa en el joc empresarial que de per si ja era complicat. No hem de guanyar res, no hem d’esperar que acabi res, no hem d’esperar que tornin temps millors, ja que ningú ens ho pot garantir, l’únic que podem fer, i que depèn totalment de nosaltres, és jugar-lo amb una mentalitat infinita. Aquesta ha de ser la nostra responsabilitat i aquesta pot acabar sent la nostra aportació de valor.
Juguem sense esperar guanyar, quan creguem que hem guanyat, seguim jugant ja que són moltes les empreses que han desaparegut i que en el seu moment miraven el món amb certa àurea de superioritat. Juguem sense esperar cap recompensa, però sobretot no deixem de jugar ja que si ho fem podem acabar perdent.