Adjunto nou article publicat aquest mes d’octubre a l’Indiador d’Economia
Un dels principals errors que solen cometre algunes empreses és projectar el futur volent replicar les experiències del passat. És a dir, basen les estratègies de creixement i continuïtat, gestionant de la mateixa manera que sempre ho han fet. És aleshores quan s’adonen que les coses no surten com s’havien planificat i els resultats no cobreixen les expectatives. En un entorn estable econòmicament, socialment i culturalment aquesta estratègia podria ser vàlida ( de fet així ha sigut durant molts anys), però en un entorn canviant com el que ens està tocant viure treballar d’aquesta manera ens acostuma a portar al fracàs.
Per il·lustrar aquesta situació empresarial s’utilitza darrerament l’acrònim VUCA. Fou creat per l’exèrcit americà per tal de definir les condicions originades fruit del final de la Guerra Freda. VUCA significa Volatilitat, incertesa (Uncertainty), Complexitat i Ambigüitat. Utilitzant aquests quatre mots podem descriure de forma genèrica la situació empresarial que hem viscut els darrers anys.
Volatilitat representa la naturalesa i la velocitat del canvi, la seva magnitud fa que les planificacions a mig i llarg termini s’hagin de fer emparant-se sempre en un principi de prudència, ja que tenen alts percentatges de no complir-se. Hem d’estar preparats per reaccionar de forma ràpida davant de qualsevol eventualitat que pugui sorgir en el negoci.
Incertesa vol dir manca de predictibilitat, treballar amb el factor sorpresa i integrar aquest concepte en la gestió diaria. Ser conscients que hem d’assumir un major risc del que estàvem acostumats, i fer el possible per tal de minimitzar aquestes contingències.
Complexitat fa referència a l’augment de la confusió, a la no correspondència entre causa i efecte. Els problemes ja no es resolen aplicant les mateixes receptes de sempre. Ara requereixen major grau d’atenció i concentració, amb tot el que això comporta.
L’ambigüitat representa la confusió, no tenir clar quina és la direcció correcta en la presa de decisions. Una realitat distorsionada que ens dificulta la gestió i complica molt la presa de decisions.
Arribats fins aquí però, què és el que ha de fer un empresari per tal de poder liderar aquesta situació?
Hi ha quatre característiques que són imprescindibles. La primera és disposar d’un equip qualificat i compromès. Treballar per tal de tenir en les posicions clau persones que puguin prendre la iniciativa i disposin de l’autonomia necessària per tal de reaccionar davant de qualsevol eventualitat. La confecció de l’equip és una de les variables que més afecten els resultats empresarials i treballar per aquest objectiu és la millor inversió. La segona és “pensar més i treballar menys”. És a dir, afegir l’anàlisi, la reflexió i l’estratègia en la nostra tasca diària i saber-la simultaniejar amb la producció. La responsabilitat d’un empresari o directiu va més enllà de la seva feina, i a vegades aquesta premissa queda en segon pla degut al temut dia a dia, una espiral que ens porta en molts casos a fer molta feina però dedicant poc temps a l’estratègia. Un altre factor molt important és escoltar el mercat i aprendre dels nostres clients. No podem gestionar el nostre negoci de portes endins, hem de saber què passa al mercat, com es comporta la nostra competència i el nostre entorn i quines accions hem de prendre per tal d’estar constantment posicionats i no perdre competitivitat. És vital, avui, gestionar els negocis des de la demanda, ja que aquesta és canviant i capritxosa. Per últim i molt important, és saber prendre decisions de forma ràpida i contundent. Aquest fet comporta assumir majors graus d’incertesa i aprendre a conviure amb l’error. Molts errors són deguts a solucions conegudes no preses a temps i això a la llarga acaba passant factura.
És evident que l’única manera que tenim per mantenir-nos competitius en el mercat és canviar a la mateixa velocitat que ho fa aquest, però tot això es converteix en impossible si no hi ha voluntat i capacitat de sortir de la temuda zona de confort, aprendre a desaprendre per tal de poder construir negocis rendibles i perdurables en el temps. La inversió és costosa però el resultat val molt la pena.
Accedeix aquí al diari digital per visualitzar l’article. +aquí