REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #5
Qui ho havia de dir… la setmana vinent ja és Sant Jordi, probablement un dels dies més màgics de l’any on la gent amuntegada transita per les places i els carrers de les ciutats buscant aquella rosa que millor anheli fragàncies somiades i comprar llibres que cultivin el nostre intel·lecte i el dels nostres éssers més estimats. Riuades de gent ordenadament desordenades transiten en la multitud entre olor a impremta i fresc perfum. Cases buides, places plenes i alegries compartides per honorar el patró de Catalunya i recordar aquesta tradició basada en l’amor i la cultura. És el dia del regal, és el dia del detall, és el dia de compartir i de pensar més en els altres deixant per un instant de pensar en nosaltres i de mirar-nos al melic de manera endogàmica.
Lamentablement aquest any no podrem celebrar-ho com a tots ens agradaria fer-ho, molts segurament trauran foc pels queixals esperant un desconfinament que no arriba i que encara no queda clar com s’acabarà implantant. Aquest any per Sant Jordi #joemquedoacasa
Estem vivint èpoques de distanciament social, dos paraules que de ben segur la majoria de nosaltres no havíem conjugat mai, ens recomanen estar lluny de tothom, aïllar-nos i separar-nos per tal de protegir-nos, però després de cinc setmanes de confinament necessitem més que mai estar a prop dels nostres, abraçar-nos, fer-nos carícies i sentir un escalf que ens faci propers per tal d’alleugerir-nos d’una angoixa que fa temps ens apodera. Necessitem cridar ben fort i inhalar aire pur i aire fresc que netegi tantes hores d’incertesa.
Hem après a valorar i a assaborir el poder de l’essencial, aquelles petites coses que ens fan sentir vius i que en la majoria dels casos no havíem mai prestat l’atenció que avui hi estem prestant. Necessitem ara, més que mai, compartir amor, comprensió i empatia per a fer front a una situació per la qual ningú ens hi havia entrenat. Més actual que mai recordem la teoria del gran Capità Enciam que ja ens adoctrinava als anys noranta dient-nos que els “petits canvis son poderosos”
Ara bé, què passarà a tots els nostres negocis quan això acabi? quin món ens trobarem i com haurem d’interactuar amb ell?. Segurament necessitarem empresaris, emprenedors i treballadors amb una capacitat de resiliència fora de tota normalitat. Avui més que mai la paraula re invenció agafarà més força i es posicionarà en el centre de les nostres actuacions. Moltes coses deixaran de ser com sempre les havíem cregut, és per això que la majoria de nosaltres haurem de fer coses molt diferents a les que estàvem acostumats a fer. Ara més que mai tocarà redefinir la manera com fem negocis, la manera com ens relacionem i la manera com interactuem amb una societat encara convalescent d’un sotrac inesperat. Preparem-nos per innovar, preparem-nos per respondre a preguntes anteriorment mai formulades que necessitaran grans dosis d’empatia i imaginació.
Ens trobem davant d’una nova realitat, i com sempre, podem adoptar dues posicions, la del victimisme i la crítica lamentant-nos com pot ser que una cosa així m’hagi pogut passat a mi. Evidentment això ens paralitza i posa la responsabilitat en els altres fent-me sentir millor però no ajudant-me absolutament en res, o podem assumir la nostra responsabilitat, mirar-nos als ulls i actuar amb les eines que tenim per tal de superar una situació que alguns sabran trobar-ne oportunitats.
Víctima o protagonista, una bonica elecció que condicionarà molts dels nostres resultats.