REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #4
Quatre setmanes ja confinats. Qui ens ho havia de dir aquell dia que van tancar-nos a les cases per deixar passar aquell maleït virus que venia de la Xina i que semblava que aquí, no tenia ganes de quedar-s’hi. Costa veure el final, costa dibuixar com quedarà tot plegat un cop això acabi i aquesta angoixa se’ns apodera dia a dia. Massa temps sense veure els nostres, massa temps sense respirar llibertat i aire lliure. Ens falta oxigen i ens sobra paciència. Passem les hores intentant distreure’ns i aprofitant el temps per fer, en molts casos, coses que sempre havíem dit que faríem quan tinguéssim temps i en molts casos sense fer allò que havíem dit que faríem quan tinguéssim temps. Son temps de contradiccions i d’incerteses.
Molta és la literatura empresarial que s’està escrivint aquests dies sobre com quedarà el panorama del nostre teixit empresarial. Són molts els experts que escriuen, comparteixen i inspiren amb la seva saviesa, aportant-nos bones estones de reflexió. Alguns, més catastròfics que d’altres, però tots intentant donar resposta a què passarà a l’economia, com quedarà tot plegat quan això passi, i quina afectació tindrà tot plegat a la societat.
Serà una crisi en forma de “u”? ( gran caiguda, llarg període de recessió i recuperació lenta a la normalitat), serà una crisi en forma de “V”? (caiguda abrupte i pronunciada i recuperació ràpida i dinàmica) o serà una crisi en forma de “L”? ( caiguda de l’economia i llarga travessia amb indicadors econòmics negatius durant un temps molt llarg abans de tornar a la normalitat). Opinadors de tots colors plantegen diferents escenaris. El que si que tothom més o menys comparteix és que entrarem en una nova crisi econòmica que afectarà el nostre teixit productiu, l’ocupació i conseqüentment el nostre poder adquisitiu, provocant aquest una contracció novament de la demanda.
Molts encara tenim a la memòria la crisi que vam viure el 2008 i ara resulta, que d’un dia per l’altre, en tornem a tenir una altra que ningú l’esperava i que sembla que ha vingut per quedar-se i fer mal. Aquesta situació avala l’afirmació que l’economia és cíclica i els cicles tenen oscil·lacions on després d’una fase d’expansió la segueix una fase de contracció i així successivament. La part positiva de tot això és que podem aprendre del passat i actuar en conseqüència per no caure en els mateixos erros en el futur.
Aquesta vegada però, a diferència de l’anterior crisi, sembla que en una cosa tothom hi està d’acord. Ja ningú pensa que tot tornarà a ser igual, ja ningú es preguntarà quan tornarà a venir el que hi havia abans, tothom té clar que després d’això tot serà diferent i que aquesta crisi el que ha provocat i segurament provocarà és un canvi important en la manera de consumir de la societat i en la manera de comportar-se. El món ha canviat en una setmana i conseqüentment també ho han fet els nostres clients, els nostres proveïdors i els nostres mercats.
Davant de situacions excepcionals com les que estem vivint serà necessari prendre decisions excepcionals. Redefinir estratègies empresarials i models de negoci per tal d’actuar de forma àgil tenint que assumir riscos degut a no conèixer totes les respostes i no preveure tots els escenaris.
Tocarà reinventar-nos de nou, canvis disruptius i fer cas al que ja va dir-nos Charles Darwin “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents; sinó aquelles que s’adapten millor al canvi.
Els temps estan canviant.