“Decisions i conseqüències”, adjunto un nou article publicat aquest mes de juliol a l’Indicador d’Economia
Aquí pots llegir l’article original. ARTICLE
Mentre anem fent camí per la vida són moltes les bifurcacions que ens anem trobant. Estem constantment prenent decisions i escollint entre diverses alternatives. Algunes, passat el temps, les donem per bones i satisfactòries i d’altres creiem que podrien haver estat més encertades. Decisions irrellevants i de poca importància que no tenen cap conseqüència i altres de gran calat transcendental que poden acabar marcant el guió de la nostra vida. Però si una cosa està clara és que no podem no decidir. De fet no fer res i no prendre cap decisió ja és una elecció en si mateixa que comporta sempre conseqüències.
El món de les organitzacions no s’escapa d’aquest fet i requereix per part dels seus dirigents assumir responsabilitats per tal de garantir la continuïtat que tot projecte empresarial necessita per mantenir-se en el mercat.
En moments i períodes d’estabilitat econòmica i social aquestes decisions poden ser de menor calat i no ser tant transcendentals; això permet, en la majoria de casos, no tenir afectació important en el propi negoci. Però quan operem en mercats en entorns agitats, la cosa canvia, i els americans es van inventar la paraula VUCA per definir-los de forma molt precisa ( acrònim en anglès de volàtil, incert, complex i ambigu); en aquests casos l’immobilisme acostuma a ser un mal company de viatge i sovint no ens porta massa bons resultats.
Decidir és arriscar, decidir és prioritzar i decidir és escollir. Sempre hi ha una renúncia en tota decisió i aquesta és la que moltes vegades ens fa por i la que ens genera vertigen i pot acabar paralitzant-nos i fer-nos escollir la complicada situació actual per damunt de la incerta situació futura.
Quan diem que SÍ a alguna cosa, sempre estem dient un NO a d’altres. Voler tenir-ho tot és molt bonic, però aquesta utopia ens acostuma a generar una ceguera que acaba, en la majoria dels casos, portant-nos per mal camí.
Aquells dirigents que constantment s’adapten a la realitat del mercat on operen i que es qüestionen el seu model de negoci per adaptar-lo a les noves exigències del mercat acostumen a ser els que aconsegueixen la confiança dels clients per a les empreses que representen. Si analitzem què caracteritza aquest tipus de persones podem veure alguns trets comuns que comparteixen i que destaquen per sobre de la resta.
El primer és la valentia, que podem definir com la determinació per enfrontar-se a situacions arriscades i difícils. Mirar de cara els reptes i els problemes que anem trobant-nos pel camí i no posar el cap sota l’ala esperant que les coses se solucionin per si soles. Cronificar les decisions acostuma a cronificar els problemes i arribats en aquest punt la situació en molts casos ja és insostenible.
El segon és la visió. Anticipar-se als esdeveniments i tenir la capacitat per dibuixar futurs escenaris pot ajudar-nos a evitar possibles complicacions. Aixecar la mirada i posar les llargues és un exercici molt recomanable per totes aquelles persones que tenen tasques de responsabilitat. Sortir del dia a dia i analitzar aquelles variables que poden influir en el nostre negoci és una tasca molt recomanable que per desgràcia no sempre es troba en els entorns empresarials.
I per últim i molt important és la confiança. Creure fermament en les nostres decisions i no deixar-se portar per inèrcies del passat requereix estar segur d’un mateix i permet dirigir amb fermesa les empreses.
Gestionar empreses des de la zona de confort no acostuma a ser una bona estratègia. Necessitem decidir, necessitem escollir i necessitem entendre que l’error i l’equivocació també formen part de l’aprenentatge.
Sempre, sempre, les decisions acaben portant-nos conseqüències.