REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #1
Són dies complicats, dies de pors, preocupacions, trucades a familiars i amics per verificar que tot continua com sempre i d’aquesta manera seguir reclosos amb el màxim confort possible malgrat les circumstàncies. Atrapats dins de quatre parets, veiem i sentim la feblesa del ser i enyorem la monotonia de l’ahir. Ansiosos de tornar a allò que un maleït virus microscòpic ens ha pres i lluita amb totes les seves forces per a quedar-s’ho. Tot i així sempre hi ha aprenentatge en les situacions límit, persones que s’exposen i arrisquen tot el que tenen per ajudar els altres de manera desinteressada, iniciatives solidàries que contribueixen a un món millor i més just. Esborrona veure aquests dies com la societat comparteix i se solidaritza. Se’ns fa un nus a la gola quan veiem i sentim les mostres de generositat que som capaços d’oferir. Metges i personal sanitari compromesos jugant-se la seva vida per tal de salvar la vida dels altres. Veïns que s’ajuden, familiars que s’uneixen, tot per acabar amb el maleït dimoni microscòpic que no s’esperava i que ningú havia invitat a aquesta festa.
Com sentim aquests dies, ens en sortirem, però és evident que no ens en sortirem sols, ho farem si som capaços d’actuar com a comunitat unida i cooperar de forma generosa per del de deixar en el passat aquest malson que la història ha decidit fer-nos viure. Ningú dubta que només d’aquesta manera tindrem la capacitat de superar aquesta situació.
Ara bé, quan tot això acabi i tot torni a l’ansiosa monotonia i a la desitjada rutina, com haurà quedat el nostre teixit empresarial? Com quedaran aquelles petites i mitjanes empreses i aquells autònoms que cada dia es lleven a primera hora per aixecar les seves persianes i donar el millor dels seus serveis a una societat necessitada de tot, que en ocasions no és capaç de valorar. Petits empresaris que no surten ni sortiran a les notícies, però que ells, avui, a part de patir com a persones el que tots patim, a més, tenen insomni per intentar dibuixar hipotètiques solucions rocambolesques que els permetin continuar tirar endavant amb la seva activitat.
Igual que nosaltres no ens en sortirem sols, aquests empresaris tampoc ho faran. Necessitarem replicar al món empresarial el mateix sentiment de solidaritat i fraternitat que estem veient avui al nostre voltant. Sense esperar grans solucions per part de les administracions ( que les necessiten i com més millor, és clar, ) serà el moment de la unió, de treballar colze a colze amb altres empresaris, d’ajudar-se els uns als altres, de deixar de veure competidors per començar a veure cooperadors necessaris per tirar endavant projectes que permetran generar riquesa, ocupació i activitat econòmica privada, necessària també per la tornada a la normalitat.
Res tornarà a ser el que era, això ho sentim cada dia i ho tenim tots clar, la lluita l’hem de fer perquè sigui millor, aprendre dels errors per ressorgir amb més força i més energia.
Empresaris i autònoms fets d’una altra pasta que seran capaços de tornar a aixecar les persianes i ens rebran als seus negocis amb el millor dels somriures.
Per ells també, avui més que mai, un fort aplaudiment.