REFLEXIONS EN CONFINAMENT CAPÍTOL #9
Qui ens ho havia de dir, portem tantes setmanes de confinament que ja quasi no recordem com era el món abans. Situacions excepcionals estan entrant dins a la nostra rutina. Posar-se una mascareta cada vegada que sortim al carrer, mantenir distància amb els que ens envolten o fins i quedar-se a casa i no anar físicament cada dia a la mateix hora al lloc de treball. El món ha canviat i nosaltres ens hem vist obligats a fer-ho amb ell. Si alguna cosa és evident, és la capacitat que tenim per adaptar-nos a noves realitats. És quan apareixen situacions crítiques i realment complicades que els éssers humans s’adapten i configuren noves rutines per sobreviure als nous escenaris.
A diferència de la crisi del 2008, ara ja ningú espera que tot torni a la seva anterior situació. Alguna cosa ha vingut per quedar-se, no ho tenim del tot clar però sabem que d’aquesta crisi en sortirem diferent i seran necessaris nous rols, noves habilitats i sobretot una actitud proactiva per allunyar-nos de la nostra zona de confort.
Ens estem tornant experts en la tecnologia. Hem après a utilitzar eines que ja existien però que no estàvem avesats a utilitzar-les. Aquesta crisi ha accelerat i accelerarà la famosa transformació digital i avui moltes empreses han vist que no estaven del tot preparades per abordar-la.
Algunes opinions diuen que un terç dels professionals que avui estan fent tele treball ja no tornaran a la feina convencional que tenien abans. Si això acaba sent cert, vol dir que accelerarà altres canvis col·laterals. Ja no serà tan rellevant condicionar el lloc on vivim al lloc on treballem. Possiblement molta gent que viu i treballa a grans ciutats veurà ara una oportunitat de fugir-hi i cercar altres llocs perifèrics per poder assentar un nou projecte de vida sense veure’s condicionat a la seva activitat professional.
S’obren noves oportunitats pel món rural, per tornar a donar vida a poblacions amb taxes d’envelliment cada vegada més preocupants i generar riquesa que permeti equilibrar un territori que tots els experts ja ens advertien que estava patint una despoblació preocupant. Serà necessari invertir en aquests territoris i dotar-los d’infraestructures adequades, internet real d’alta velocitat i connexions per ferrocarril del segle XXI i no del segle XX com avui tenim en moltes comarques.
Tenim una oportunitat per millorar la qualitat de vida, si sóm capaços de fer-ho també millorarem el nostre rendiment professional i les empreses per les quals tele treballarem veuran incrementades les seves taxes de productivitat. És una clara equació en la qual tots hi sortirem guanyant.
Ja veurem com evoluciona tot plegat, encara hi ha masses incerteses, però serà una llàstima si d’aquí alguns anys aquest malaït Covid només el recordem com un desagradable accident mentre tornem a fer exactament el mateix que ja estàvem fent.