“Bones companyies” , adjunto un nou article publicat aquest mes d’abril a l’Indicador d’Economia .
Aquí pots llegir l’article original aquí!
Hi ha un proverbi africà que diu: “si vols anar ràpid vés-hi sol, si vols arribar lluny vés acompanyat”. Escollir uns bons companys de viatge és un dels principals factors d’èxit empresarial; són aquelles persones que ens complementen, amb qui sumem i que ens donen suport ajudant-nos a tenir una visió més global que ens permet disposar d’aquell estat d’alerta tan necessari per adaptar-nos a un món cada vegada més volàtil i més complex.
Envoltar-se d’un bon equip, treballar en xarxa o compartir no depèn només de la mida de l’empresa. Hi ha autònoms freelance que disposen d’equips molt potents i per contra tenim empresaris o directius de grans empreses que treballen més sols que la una.
La intel·ligència col·lectiva és una forma d’intel·ligència que sorgeix de la col·laboració entre individus i en la qual els processos deliberatius i els resultats són diferents dels que s’obtindrien individualment. Aquesta és una de les qualitats que tenen molts professionals i que saben que treballant de forma compartida la seva probabilitat d’èxit incrementa. Tenen l’habilitat de connectar amb professionals que els complementen i generar un valor col·lectiu per sobre del valor individual que serien capaços de generar ells mateixos. Són persones que gaudeixen dels èxits de l’equip i renuncien al seu lluïment personal per transformar-lo en un gaudiment col·lectiu. Potser no guanyaran cap premi, però segur que dormiran molt més tranquils.
Creure en el poder de la ignorància ens ajuda a conèixer els nostres límits, a saber fins on podem arribar i a partir d’on i de quan necessitem captar talent extern per complementar-nos. L’aprenentatge sorgeix de compartir, de col·laborar i d’experimentar de forma conjunta, posant a disposició de l’equip coneixements gratuïts que generen una potent metamorfosi per la qual el resultat global acaba sent molt superior a la suma dels resultats individuals.
Però què impedeix a la gent compartir?
L’arrogància és el principal factor limitant, creure que ho sabem tot, creure que mirades externes possiblement de fora del negoci o del sector no ens aportaran valor és l’inici de l’endogàmia empresarial; lideratges verticals que no permeten la fluïdesa del talent de l’equip i menystenen tot el seu potencial fent-se cada vegada més petits. Un altre factor limitant és la por a perdre; la pèrdua de control els posa nerviosos i no dominar la situació els fa estar en un estat incòmode; tot ha de passar per ells, ningú pot prendre una decisió important sense el seu consentiment; aquesta conducta en molts casos genera una situació de paràlisi i una gran dificultat per poder surfejar en un entorn on la velocitat i l’adaptació cada vegada tenen més valor. Per últim tenim la desconfiança, factor clau que també mata el treball en xarxa; no donar espai a l’altre impedeix el seu creixement i no extreu tot el potencial que podria generar-se, creant d’aquesta manera equips ineficients amb greus mancances col·lectives.
Per sort però, cada vegada més, tenim empresaris i professionals que creuen i practiquen aquest rol dels lideratges distribuïts. Persones amb una gran generositat que saben compartir i renuncien al seu ego individual per créixer com equip i gaudir de l’èxit col·lectiu. Guanyen tots i perden tots, aquesta és l´única raó que els manté connectats generant gran valor amb l’agregació de talent aliè. La humilitat és una altra característica d’aquests connectors de coneixement. Saben molt bé el que saben i sobretot saben molt bé el que no saben, apropant-se de forma respectuosa a aquells professionals que els poden complementar i els poden fer millors.
Tothom és lliure d’escollir el destí del viatge, i també de prendre les seves pròpies decisions, però com diu el proverbi africà “si vols anar ràpid vés-hi sol, i si vols arribar lluny vés-hi acompanyat”.