Adjunto nou article publicat aquest mes d’abril al’Indicador d’Economia..

L’any 1983, Lorne Whitehead va escriure a la revista American Journal Physics que una fitxa de dòmino pot fer caure una altra fitxa un 50% més gran si estan correctament alineades. Seguint aquesta teoria, l’any 2001 un físic de l’Exploratorium de San Francisco va reproduir l’experiment on la primera fitxa tenia una mida de 5 centímetres i les següents anaven incrementant-se en un 50% consecutivament. Amb aquesta progressió va concloure que la fitxa número divuit seria tan alta com la Torre de Pisa, la vint-i-tres com la Torre Eiffel, la trenta-u mesuraria un quilòmetre més que l’Everest i la fitxa cinquanta-set seria com la distància que hi ha de la Terra a la Lluna.

Evidentment aquesta teoria demostra que en una progressió geomètrica els creixements són exponencials i els resultats agafen ràpidament grans magnituds. Fer arrancar el moviment pot ser lent i comportar grans dificultats, però arriba un moment que agafa una velocitat que quasi és impossible de parar.

Aplicant aquesta teoria al món de l’empresa, ens preguntem per què hi ha empreses que van com un “coet”? com poden mantenir aquests constants ritmes de creixement? quins són alguns trets que les caracteritzen i que permeten extreure conclusions que si més no poden servir-nos de base per una bona reflexió? és la sort? és el sector o el mercat d’activitat en el qual actuen? quina incidència tenen el seus gestors en aquests bons resultats?

Seguint la teoria del dòmino, són empreses que estan focalitzades, que tenen els objectius clars i sobretot que disposen de tota l’organització alineada en la consecució d’aquests objectius. No hi ha dubtes sobre quin és el focus i quina és l’estratègia que dóna sentit al negoci. La gent sap quin és el seu rol, quines són les seves funcions i sobretot què és el que s’espera d’ells i perquè seran valorats. Evidentment això ajuda a l’autonomia dels nostres treballadors i permet tenir en tot moment molt clar què és realment important i no distreure’s en coses no prioritàries que a vegades consumeixen molts recursos i sobretot molta energia. Quan s’arriba a aquest punt, l’empresa actua com una seqüència de dòmino que va enderrocant els obstacles que es troba pel camí, un autèntic treball en un equip sòlid i cohesionat que permet assolir els objectius i les fites proposades. És en aquest moment quan apareixen millores interessants en els ratis de productivitat, quan la gent pot extreure la seva millor versió i aprofitar les seves capacitats reals. Si això s’assoleix, aleshores el talent de l’equip es posa al servei de l’interès comú de l’empresa per sobre dels interessos individuals dels seus treballadors.

Aquestes empreses acostumen a ser les que cerquen els clients, aquelles en les quals volen confiar i troben aquell factor que marca realment la diferència. S’assoleix una màquina perfectament greixada que és capaç de generar valor per als seus clients, per als seus treballadors i també per a la seva comunitat.

Per arribar aquí, s’han de tenir els objectius clars i ben definits, s’han de comunicar obertament a tota l’organització per tal que la gent sàpiga allò que s’espera d’ells, i s’ha de fer tot el que sigui possible per crear el clima laboral apropiat per tal d’aprofitar tot el talent existent dins de l’organització. Només així serem capaços d’arribar als resultats esperats.

Alineem les fitxes de dòmino de forma correcta, fem caure la primera i veurem com succeeixen coses molt interessants. Al final el resultat és una conseqüència.